Del concert de dijous a la Mercè, destacar com han anat consolidant un so que els fa identificables només de sentir quatre notes. I això és important. La Fireluche té ara mateix un so característic i molt personal que, i em sap una mica de greu, es va apartant de mica en mica d'aquell aire pròxim a Pascal Comelade que tant em va agradar de bon principi. De fet, les peces més properes a aquest estil naïf i de joguina són les que més m'agraden i on crec que funcionen més bé. Almenys dijous passat m'ho va semblar.
Però el concert va ser esplèndid i els membres del grup s'ho van passar pipa, manifestant al mateix temps la solidesa que dona els més de cinc anys que treballen junts.
Un comentari apart es mereix el gran treball visual de l'artista que va dissenyar i executar les projeccions que acompanyaven les cançons. El resultat va ser extraordinari. Però vaig trobar a faltar que no el convidessin a sortir a saludar al final del espectacle, ja que s'ho mereixia tant com els músics. En fi, des d'aquí, un aplaudiment.
Per acabar, una pregunta que em feia dijous a la Mercè. Havia sentit que l'orquestra Fireluche tenia que fer una col.laboració amb en Pascal Comelade. I d'això ja fa un temps. I no he sentit res més. Que algú sap alguna cosa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada