La PTP presenta una guia d’horaris de trens regionals de Catalunya

Alucino! Demà he d'anar a Barcelona a una jornada i, com he fet ja altres vegades, abans he anat a la web de la Renfe per a comprovar els horaris dels trens, ja que fa temps que no baixo pel cap i casal i ja se sap que els horaris canvien, de tant en tant.
M'ha estat impossible trobar els horaris dels trens!!!. Només em surten els talgo i l'Estrella. I no he tingut collons de trobar els horaris dels Catalunya ni els Regionals.
Al final, mosca perdut, he tirat del Google i he trobat aquesta pàgina que m'ha salvat la vida, tot i que (per si de cas) he hagut de passar per l'estació de Girona a comprovar els horaris.

La PTP presenta una guia d’horaris de trens regionals de Catalunya per millorar la informació a l’usuari

Aquesta és una mostra molt petita de la incompetència de Renfe, que, en comptes d'anar endavant, facilitant les coses, sembla que les vulgui complicar cada vegada més. A veure qui és el guapo (o la guapa) que m'explica com trobar els horaris dels Catalunya a la web de Renfe.
Per si de cas, i si heu de mirar horaris de tren, passeu abans per aquesta pàgina. Almenys hi són tots.
La llàstima és que no es té seguretat que les dades siguin les bones en el moment de la consulta.
Qui no es conforma és perquè no vol....

la seguretat d'un pilonet de pedres

Diumenge, com fem habitualment, vam anar a muntanya. Com que el temps no estava per segons quines aventures, vam optar per fer un petit recorregut per la coma de l'Orri, a la vall del Ter, a Setcases.
El camí, si no es coneix, pot costar una mica de seguir, almenys el tram de bosc, per la manca d'una traça clara que, sobretot a l'hivern i amb neu (que no era el cas), complica la orientació.
És en aquest punt on trobar un pilonet de pedres, una fita, s'agraeix profundament, perquè indica que algú ja ha passat per allà i ha tingut la bona pensada de marcar el camí amb una referència inquestionable.
Això, que en un terreny més o menys conegut ja va bé que hi sigui, quan es tracta de zones poc concorregudes o en trams sense camí o amb risc de boira, és especialment important. Trobar una fita, per humil que sigui, un pilonet de tres pedretes, en un terreny poc conegut o delicat és com trobar un aixopluc quan plou.
És cert que hi ha indrets on la proliferació de fites és exagerada i, llavors, fan més nosa que servei. I d'altres, on la fita s'ha convertit en una veritable piràmide i ha perdut el seu sentit. La fita perfecta és aquell pilonet de tres o quatre pedres que, ben posades a sobre un roc o un lloc ben visible, et situa al camí i, a més, et permet veure la següent fita per a seguir el camí.

Siguem discrets. De la mateixa manera que quan anem a la muntanya hem de procurar no molestar els animals, no arrencar flors i tants altres etcèteres, quan volguem marcar un punt del camí, fem-ho amb lògica. No cal un gran piló de pedres. Tant sols això, tres o quatre pedres ben posades. I si trobem una fita, d'entrada no la destruïm i, si és petita, afegim una pedra més. És una manera d'agraïr el favor als que han passat abans per aquell camí i, al mateix temps, garantir la pervivència d'aquella marca que ajuda a no perdre el rumb.