Amants de la natura?

Fa temps, conversant amigablement amb un aficionat a anar a la muntanya amb moto de trial em deia que ells s'estimaven la natura i per això portaven silenciadors que mitigaven el soroll del motor, rodes especials que erosionaven menys el terreny, bla, bla, bla...

Evidentment, no ens vam entendre.

Ahir, vam fer una sortida (a peu, no cal dir-ho) per la serra del Curull, a la zona del Puigsascalm. Tot el recorregut era dins l'espai PEIN Puigsacalm-Bellmunt.

Després de passar pel puig de les Àligues, vam enfilar cap a la vall de Sant Bertomeu per la baga del Curull.

Només de començar el descens pel desdibuixat corriol que baixa des de la collada de coma del coll vam començar a trobar les empremptes del pas de les motos per aquell indret. Ja no era que circulessin per camins de menys de quatre metres, com diu l'article 6 de la llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, el rastre de les roderes anava per un corriol que no feia un metre, quan no anava pel mig del bosc o pel llit del torrent. Els efectes del pas de les motos per aquest terreny humit i enfangat és devastador. I la imatge, impactant.

Tot baixant, vam creuar-nos amb un grup de tres astronautes muntats en sengles motos que, només amb una ullada ràpida de la llei havien faltat a tres articles: no portaven matrícula (Art 5), circulaven per camins de menys de quatre metres d'amplada, fora pista o pel llit del torrent (Art 6 i 7) i eren responsable d'una o més faltes de caràcter greu (Art 27). Bon currículum per a uns amants de la natura...

Davant d'aquest fet, que es deu repetir quotidianament pel grau d'erosió que presenta el terra i perquè, en aquesta zona, dues vegades que hem anat, dues vegades que hem trobat astronautes que han deixat ben perfumat el camí, em pregunto: on cony són els guardes rurals que han de vetllar pel compliment de la llei, encara que només fos en els espais declarats d'interès natural? Val la pena tenir mig Catalunya declarada d'interès natural o, pitjor encara, espai de protecció especial, si no es pot garantir el compliment de les normes que han vetllar per aquesta protecció?.

Al final, la protecció és només sobre el paper. Paper mullat. I el territori, campi qui pugui.

Un altre dia em posaré amb les vegueries, que també té conya....

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/llei_9_1995.jsp

Els rescats de muntanya

Fa un parell de setmanes vam anar a fer l'estrena de la neu a l'alta muntanya. Després d'una tardor i inici d'hivern de vaques magres, sembla que ara la cosa s'anima i podrem treure la pols a les raquetes.
Així que, després d'un primer contacte, el diumenge anterior, amb la neu a la zona de la Garrotxa, aquest dia, finalment vam pujat a Vallter a mirar de treure faves d'olla. Una vegada a Vallter, vam optar per la portella de Mentet i el pic de la Dona, que és una ruta coneguda, fàcil i sense problemes en cas de boira o mal temps.
Com que el temps estava enredat a les parts altes (boira i neu), ni ens vam plantejar continuar del pic de la Dona cap a serra Gallinera o el Bastiments, així que vam tirat avall, cap a Vallter. Era migdia. Ja de baixada, vam trobar dos grups que encara pujàven, un grup de quatre que pujaven amb raquetes, i una parella que vam trobar ja quan arribàvem a la portella de Mentet.

Va ser quan erem a la portella que vam sentit un helicòpter i, poc després, ens va sobrevolar a molt poca altura. Vam veure clar que estàven buscant alguna cosa. Tot i que vam pensar que no fos pel grup de quatre que ens havíem creuat ja cap al cim, es tractava dels dos accidentats que van caure quan pujaven al pic de la Dona, diuen que des de França, amb raquetes.
Més endavant, ja a mitja baixada de Vallter vam trobar un equip de bombers que pujava i, allà mateix, els va recollir l'helicòpter.

A baix, a l'heliport de Vallter, hi havia dos cotxes dels bombers i un de l'ADF. A Camprodon, més bombers i una ambulància.
Tota aquesta moguda de mitjans materials, vehicles, i sobretot persones, per a atendre un avís d'emergència que, en aquest cas, era justificat.

Veure-ho en directe, m'ha fet pensar en la sensació que han de tenir aquestes persones, que moltes vegades s'han de jugar la vida per a rescatar un accidentat a muntanya, quan es troben davant un avís de rescat que després es demostra que no era necessari.
Entenc, doncs, que en casos flagrants de no justificació a l'hora de fer una trucada de socors, la única solució sigui tocar la butxaca dels inconscients que per frivolitat, comoditat o imprudència demanen ajuda sense justificació.

La muntanya pot ser molt perillosa si no s'és conscient dels riscos i no s'hi va convenientment equipat. Anar amb equipament tècnic, d'abric, amb raquetes, crampons i piolet no és cap garantia. Compta portar un bon equip, si. Però el més important és saber dir prou i girar cua quan  les coses es poden començar a posar lletges.