Amants de la natura?

Fa temps, conversant amigablement amb un aficionat a anar a la muntanya amb moto de trial em deia que ells s'estimaven la natura i per això portaven silenciadors que mitigaven el soroll del motor, rodes especials que erosionaven menys el terreny, bla, bla, bla...

Evidentment, no ens vam entendre.

Ahir, vam fer una sortida (a peu, no cal dir-ho) per la serra del Curull, a la zona del Puigsascalm. Tot el recorregut era dins l'espai PEIN Puigsacalm-Bellmunt.

Després de passar pel puig de les Àligues, vam enfilar cap a la vall de Sant Bertomeu per la baga del Curull.

Només de començar el descens pel desdibuixat corriol que baixa des de la collada de coma del coll vam començar a trobar les empremptes del pas de les motos per aquell indret. Ja no era que circulessin per camins de menys de quatre metres, com diu l'article 6 de la llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, el rastre de les roderes anava per un corriol que no feia un metre, quan no anava pel mig del bosc o pel llit del torrent. Els efectes del pas de les motos per aquest terreny humit i enfangat és devastador. I la imatge, impactant.

Tot baixant, vam creuar-nos amb un grup de tres astronautes muntats en sengles motos que, només amb una ullada ràpida de la llei havien faltat a tres articles: no portaven matrícula (Art 5), circulaven per camins de menys de quatre metres d'amplada, fora pista o pel llit del torrent (Art 6 i 7) i eren responsable d'una o més faltes de caràcter greu (Art 27). Bon currículum per a uns amants de la natura...

Davant d'aquest fet, que es deu repetir quotidianament pel grau d'erosió que presenta el terra i perquè, en aquesta zona, dues vegades que hem anat, dues vegades que hem trobat astronautes que han deixat ben perfumat el camí, em pregunto: on cony són els guardes rurals que han de vetllar pel compliment de la llei, encara que només fos en els espais declarats d'interès natural? Val la pena tenir mig Catalunya declarada d'interès natural o, pitjor encara, espai de protecció especial, si no es pot garantir el compliment de les normes que han vetllar per aquesta protecció?.

Al final, la protecció és només sobre el paper. Paper mullat. I el territori, campi qui pugui.

Un altre dia em posaré amb les vegueries, que també té conya....

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/llei_9_1995.jsp