Els rescats de muntanya

Fa un parell de setmanes vam anar a fer l'estrena de la neu a l'alta muntanya. Després d'una tardor i inici d'hivern de vaques magres, sembla que ara la cosa s'anima i podrem treure la pols a les raquetes.
Així que, després d'un primer contacte, el diumenge anterior, amb la neu a la zona de la Garrotxa, aquest dia, finalment vam pujat a Vallter a mirar de treure faves d'olla. Una vegada a Vallter, vam optar per la portella de Mentet i el pic de la Dona, que és una ruta coneguda, fàcil i sense problemes en cas de boira o mal temps.
Com que el temps estava enredat a les parts altes (boira i neu), ni ens vam plantejar continuar del pic de la Dona cap a serra Gallinera o el Bastiments, així que vam tirat avall, cap a Vallter. Era migdia. Ja de baixada, vam trobar dos grups que encara pujàven, un grup de quatre que pujaven amb raquetes, i una parella que vam trobar ja quan arribàvem a la portella de Mentet.

Va ser quan erem a la portella que vam sentit un helicòpter i, poc després, ens va sobrevolar a molt poca altura. Vam veure clar que estàven buscant alguna cosa. Tot i que vam pensar que no fos pel grup de quatre que ens havíem creuat ja cap al cim, es tractava dels dos accidentats que van caure quan pujaven al pic de la Dona, diuen que des de França, amb raquetes.
Més endavant, ja a mitja baixada de Vallter vam trobar un equip de bombers que pujava i, allà mateix, els va recollir l'helicòpter.

A baix, a l'heliport de Vallter, hi havia dos cotxes dels bombers i un de l'ADF. A Camprodon, més bombers i una ambulància.
Tota aquesta moguda de mitjans materials, vehicles, i sobretot persones, per a atendre un avís d'emergència que, en aquest cas, era justificat.

Veure-ho en directe, m'ha fet pensar en la sensació que han de tenir aquestes persones, que moltes vegades s'han de jugar la vida per a rescatar un accidentat a muntanya, quan es troben davant un avís de rescat que després es demostra que no era necessari.
Entenc, doncs, que en casos flagrants de no justificació a l'hora de fer una trucada de socors, la única solució sigui tocar la butxaca dels inconscients que per frivolitat, comoditat o imprudència demanen ajuda sense justificació.

La muntanya pot ser molt perillosa si no s'és conscient dels riscos i no s'hi va convenientment equipat. Anar amb equipament tècnic, d'abric, amb raquetes, crampons i piolet no és cap garantia. Compta portar un bon equip, si. Però el més important és saber dir prou i girar cua quan  les coses es poden començar a posar lletges.