l'orquestra Fireluche en plena forma

Quasi m'en oblido. El mateix dia que vaig començar aquest blog vam tornar a veure i escoltar l'orquestra Fireluche. L'hem seguit quasi ben bé des que van començar i, per tant, tenim una certa perspectiva de l'evolució que han anat seguint.
Del concert de dijous a la Mercè, destacar com han anat consolidant un so que els fa identificables només de sentir quatre notes. I això és important. La Fireluche té ara mateix un so característic i molt personal que, i em sap una mica de greu, es va apartant de mica en mica d'aquell aire pròxim a Pascal Comelade que tant em va agradar de bon principi. De fet, les peces més properes a aquest estil naïf i de joguina són les que més m'agraden i on crec que funcionen més bé. Almenys dijous passat m'ho va semblar.
Però el concert va ser esplèndid i els membres del grup s'ho van passar pipa, manifestant al mateix temps la solidesa que dona els més de cinc anys que treballen junts.
Un comentari apart es mereix el gran treball visual de l'artista que va dissenyar i executar les projeccions que acompanyaven les cançons. El resultat va ser extraordinari. Però vaig trobar a faltar que no el convidessin a sortir a saludar al final del espectacle, ja que s'ho mereixia tant com els músics. En fi, des d'aquí, un aplaudiment.
Per acabar, una pregunta que em feia dijous a la Mercè. Havia sentit que l'orquestra Fireluche tenia que fer una col.laboració amb en Pascal Comelade. I d'això ja fa un temps. I no he sentit res més. Que algú sap alguna cosa?

LLiurona

Avui hem anat a Lliurona. No era aquesta la intenció, ja que el que volíem (després de força temps sense anar-hi) era pujar al Bassegoda des d'Albanyà, deixant el cotxe a la pista de Bassegoda, una mica després del Ginebre i passar per Sant Joan de Mussols per, després, tot seguint un sender marcat per Itinerannia (he de parlar una estona sobre Itinerannia), pujar fins el coll de Bassegoda i el cim. La idea era bona i la informació que tenia sobre l'estat de la pista semblava també bona. Peró no. Tot i que té trams emporlanats, els trams de terra, cada vegada més nombrosos a mida que vas pujant el camí,estan en molt mal estat, almenys per a un turisme. I això em fa patir. Per tant, quan hem vist que la cosa continuava dolenta, hem girat cua, i cap a Agullana.
Com a alternativa, hem decidit pujar a Lliurona pel camí que surt d'Agullana. És ràpid (1h 15min fins a dalt dels cingles de la Parada) i típic de la Garrotxa: molt pedregós i redreçat. Però és fa bé.
El desencís ha estat a l'arribar a Lliurona. Tenia una imatge idealitzada d'aquest indret. I m'ha decebut. No tant pel paisatge, que és bonic, sinó per com està ple d'andròmines abandonades, restes de màquines velles, bruticia, roulots, sacs de ciment abandonats i totalment inservibles... En fi, una imatge que no s'adiu gens amb l'entorn que s'espera trobar.
Viure en contacte amb la natura ha d'implicar convertir un lloc idílic en una espècie d'urbanització salvatge periurbana?
Ho sento, però no crec que torni.

Ja ha arribat el vi novell

Des de fa una bona colla d'anys, l'arribada del vi novell és una d'aquelles dates que són com fites o referències del calendari de cada any. Com és cap a finals de novembre, es troba estratègicament situada entre les fires de Girona i les festes de Nadal. No és que tingui cap trascendència especial ni que jo sigui un entusiasta del Boujolais nouveau, que tant de xou monta cada any (de fet no l'he probat mai). El que m'agrada, és que l'aparició del vi novell implica que la tardor ja ha arribat amb totes les seves conseqüències i que el paisatge agafa aquests dies un cromatisme extraordinari. Això si, sempre que sigui un any que hi hagi tardor, perquè hem tingut anys que la tardor ha estat inapreciable, ja que hem passat directament de l'estiu a l'hivern.
Però aquest any la tardor és magnífica. Els colors aquests dies són fantàstics. I el vi novell d'enguany m'està agradant.
Ja he dit abans que no conec el Boujolais, ni m'interessa. En canvi els vins novells de l'Empordà m'encanten. Tots ells. I cada any m'agrada mirar de tastar tots els que puc trobar, que no són gaires. En particular, m'agrada (i això no és fer publicitat, sino manifestar una opinió personal) el vi novell de Pere Guardiola, de Capmany. Pel seu gust fruitat, que varia d'un any a l'altre, m'imagino que depenent de com ha estat el conreu aquell any. I també per la seva presentació, amb unes ampolles d'un disseny colorista i alegre, que ja atrauen només de veure-les.
Aprofiteu i obriu alguna ampolla de vi novell de l'Empordà. Segur que no us defrauda.

Un gran espectacle!

No havia vist cap comèdia musical fins ahir. I el Hot Mikado em va fascinar. Pel muntatge, per la música, pel treball dels actors, per l'alegria que tot plegat desprén. Van ser dues hores llargues que van passar en un no rés. Realment, m'ho vaig passar molt bé. Molt recomanable.

Foto: Robert Day

Ryuichi Sakamoto a l'Auditori de Girona

El concert de Sakamoto, malgrat el minimalisme d'algunes peces del darrer disc i alguns estossecs (que es deixaven sentir per l'extraordinari silenci que havia a la sala, cosa que no va agradar a algún comentarista, que no crític) va ser d'una sensibilitat extrema, i el resultat, un gran plaer. D'aquells que recordes molt de temps.
Com a detall, el tema que sentireu si obriu aquest enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=YwkuS9FlB7M
és el que bona part del públic que erem a l'Auditori de Girona diumenge passat, esperàvem després de quasi dues hores de concert. Almenys els aplaudiments als primers compasos d'aquesta peça ho donaven a entendre.

Una nova llibreria a Girona

L'altre dia, tot passejant pel barri vell, vaig descobrir una llibreria nova. Que, a més, és cafè, espai wifi i, pel que sembla, també fan dinars i sopars. És d'aquells llocs que, pel seu emplaçament i aspecte, promet. Serà questió de probar-lo.

La seva adreça web és:
http://www.cafecontext.com/index.html

Declaració d'intencions

Començo aquest experiment amb una doble intenció. Per una banda, fer dissabte. És a dir, recollir, netejar i fer endreça, en aquest cas, dels meus pensaments. I això encaminat, en principi, a una recerca personal sobre les xarxes socials (facebook, twitter, friendfeed, etc) i la seva utilitat real per a un usuari habitual d'internet. Em sembla que la informació que puc anar magatzemant en el blog em pot ajudar a anar entenent, de mica en mica, aquest món una mica confús que ara mateix són per a mi les xarxes socials.
Per altra banda, m'agradaria compartir esdeveniments, llibres, concerts, notícies, que em semblin interessants i que voldria que els meus amics, o altra gent que no conec però que poden tenir interessos semblants, estiguéssin assabentats.
En fi, no sé si durarà o no. Però comencem. I per començar, comencem amb música. Una delícia de veu. Vegeu i escolteu la Sílvia Pérez Cruz. Quan pugui faré un comentari dels dos darrers concerts que he vist. Continuarà..

http://www.youtube.com/watch?v=JT5zmEgIQn4